Pa i circ, però sense calefacció

Ja s’ha acabat Nadal. Amb l’arribada dels Reis d’Orient —Melcior, Gaspar i Baltasar— s’han acabat unes festes que marquen d’una manera molt important l’hivern. Ara bé, tot allò que finalitza és la porta oberta al començament d’alguna cosa nova. I com tots sabem, l’acabament de les festes de Nadal és el punt de partida de les rebaixes. Sincerament, puc afirmar que acaba l’etapa consumista de Nadal per començar l’etapa consumista de les rebaixes. No ho dic amb sarcasme, perquè jo també forme part d’aquesta voràgine.

Tanmateix, allò que vull analitzar és la part educativa del nou trimestre escolar. El començament a la ciutat de Castelló ha sigut, senzillament, lamentable. El dimecres 7 de gener, primer dia de tornada a les aules, dos col·legis reivindicaven que el seu sistema de calefacció no funcionava: el CEIP Isabel Ferrer i el CEIP Soler i Godes. Resulta especialment revelador aquest segon cas, ja que el centre ha estat reclamant la reparació des del mes d’octubre i, curiosament, l’endemà de la reivindicació apareix al centre el regidor de l’àrea amb la peça indispensable que no s’havia pogut instal·lar fins aquell moment. Sospitós? Eficiència sobtada? Deixem que el lector especule sobre allò que considere més factible.

Quan semblava que aquests dos casos serien els únics, divendres ens assabentem que al CEIP Bisbe Climent tampoc funciona correctament la calefacció. És aleshores quan ens hem de preguntar si l’Ajuntament de Castelló, després d’haver ornamentat la ciutat amb llums, catifes i colors, ha decidit entrar també en “mode rebaixes” pel que fa als serveis essencials. No hem d’oblidar que dos dels tres centres afectats necessiten reformes estructurals urgents. En el cas del CEIP Soler i Godes, hi ha un projecte completament paralitzat als calaixos de la Direcció Territorial de Castelló des que governa el PP. Pel que fa al Bisbe Climent, era un dels centres que havia d’incorporar-se als nous projectes del Pla Edificant, junt amb el CEIP Cervantes, el CEIP Antonio Armelles, el CEIP Carles Selma i el CEIP Sant Agustí. Vull recordar el que va representar el Pla Edificant per dignificar els centres educatius de la Comunitat Valenciana després de la malifeta del PP i els casos de corrupció de CIEGSA. Una gran aposta del govern de Ximo Puig per aconseguir que totes i tots els nostres infants de la Comunitat Valenciana tingueren unes instal·lacions dignes que iguale oportunitats.

Costa entendre com la corporació local vol traure pit de la situació dels centres educatius amb projectes que miren cap a 2028 amb els suposats “oasis climàtics” quan no s’han preocupat ni d’assegurar una calefacció digna als col·legis el dia més fred de l’any. Em crida l’atenció que tampoc han reivindicat a la conselleria la climatització de les aules davant els episodis de calor que cada vegada són més habituals. Com assenyalava Paulo Freire, “ensenyar no és transferir coneixement, sinó crear les possibilitats per a la seua producció o construcció”, una tasca que esdevé impossible quan es condemna l’alumnat a aprendre amb fred i precarietat. Podríem pensar que es tracta de fets puntuals, però la manca de reivindicacions davant la Conselleria d’Educació, la deixadesa en el manteniment real dels centres, els projectes encallats de l’IES Cremor, l’IES Vicent Castell, l’IES Bautista Porcar o el nou Conservatori, així com l’absència de l’ampliació del pati del CEIP Jaume I en els pressupostos, dibuixen un panorama realment preocupant. La Conselleria d’Educació ha deixat de costat als xiquets i xiquetes de Castelló, perquè l’ajuntament s’ha deixat portar a la submissió més absoluta a la Generalitat amb zero reivindicacions educatives.

Les llums, el color i la festa als carrers estan molt bé per a les dates nadalenques, però els nostres xiquets i xiquetes necessiten instal·lacions educatives dignes durant tot l’any. Tal com recordava Josep Pla, “el futur sempre acaba sent una qüestió d’educació”, i sembla que aquesta evidència no és una prioritat per al govern del PP-Vox a la capital de la Plana. La pregunta és clara: continuarà l’aplicació de rebaixes en les demandes i en l’interés per l’educació pública?

Potser, quan arriben les festes de la Magdalena, el panorama canviarà de nou i el “pa i circ” tornarà a ser l’estratègia per amagar la veritable preocupació dels ciutadans: l’educació. Però el fred a les aules no s’elimina amb focs artificials ni amb discursos buits. Amb d’aquestes línies només vull recordar al govern municipal que l’educació pública és la base de la igualtat d’oportunitats i que garantir-la no és una opció ni una despesa prescindible, sinó una obligació moral i política que no admet més excuses.

José Luis Lorenz
Diputat autonòmic per Castelló
del PSPV-PSOE i portaveu d’Educació