Les primeres sentències del TSJ descarten la nul·litat del Pla General de Castelló aprovat al desembre de 2021 i avalen el desenvolupament urbanístic impulsat pel PSPV

● Una de les decisions judicials recolza tot el procediment desenvolupat durant els governs de progrés del Pacte del Grau i de l’Acord de Fadrell i ratifica així l’aprovació definitiva del document per part de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Castelló fa dos anys i mig

● La portaveu socialista, Patricia Puerta, subratlla “la gran faena tècnica i polític” que hi ha darrere d’un Pla General, “que sempre va comptar amb el rebuig del PP, eixe partit presidit per Begoña Carrasco que ara es vol posar medalles amb totes les inversions que estan arribant a la ciutat gràcies a aquesta planificació”

La ciutat de Castelló “compta amb un Pla General de present i futur, que aposta per la sostenibilitat i que garanteix l’arribada d’inversions”, una planificació que ha rebut un “impuls fonamental després de conéixer ara les primeres sentències que avalen la legalitat d’un projecte clau impulsat pel PSPV en el si dels governs de progrés del Pacte del Grau i de l’Acord de Fadrell”.

Així ho destaca la portaveu del Grup Municipal Socialista a l’ajuntament, Patricia Puerta, després de tindre accés a dos de les primeres sentències, “una de gran envergadura perquè el TSJ ha rebutjat l’únic dels recursos en els quals es demanava la nul·litat total del Pla General, la qual cosa sens dubte suposa donar més seguretat a les empreses i ciutadania en general a l’hora d’invertir i programar actuacions”.

A més, “es revela la lamentable politització i falta de mires del Partit Popular de l’actual alcaldessa, Begoña Carrasco, que en l’oposició van convertir el debat sobre el futur urbanístic de la ciutat en un absolut circ, abandonant plens, intoxicant a la societat castellonenca i arremetent contra un Pla General que és, entre altres coses, el que està permetent l’arribada de projectes com el d’Ignis i la posada en marxa del parc industrial Logistics, dels quals ara volen posar-se les medalles”, destaca Patricia Puerta.

La sentència clau, en aquest sentit, és la que rebutja el recurs contenciós administratiu presentat en el seu moment per l’Associació de Veïns Sant Joan del Riu Sec. La decisió judicial, amb data 7 de juny de 2024, desestima de manera global un recurs que, fonamentalment, demanava la nul·litat de l’aprovació del Pla General Estructural de Castelló, amb data 17 de desembre de 2021, per part de la Comissió Territorial d’Urbanisme, que era l’òrgan que havia de donar llum verda al document que van impulsar els dos governs de progrés que va presidir la socialista Amparo Marco.

L’associació veïnal, vinculada a la zona de Crèmor, havia plantejat una desena de qüestions, reclamant per exemple la nul·litat de l’acord de la Comissió Territorial d’Urbanisme en considerar que hi havia tècnics presents que havien d’haver-se abstingut, així com que no havia fet eixa reunió de manera presencial, sinó telemàtica.

A més, en el recurs es denunciava la presumpta caducitat de diferents consultes prèvies, la pèrdua de vigència del document d’avaluació ambiental, l’omissió d’un possible informe de demanda d’habitatges protegits, l’absència d’un informe que acreditara la suficiència física del subministrament d’aigua o un preceptiu estudi d’impacte en la Família, Infància i Adolescència.

Al costat d’això, l’Associació de Veïns Sant Joan del Riu Sec també exigia que el sector denominat 6 o Crèmor d’aquest nou Pla General tinguera la consideració de sòl urbà amb caràcter general. Malgrat totes aquestes reclamacions, i després d’analitzar les al·legacions presentades per l’Advocacia de la Generalitat, a les quals es va subscriure en el seu moment l’Ajuntament de Castelló, el TSJ rebutja tot el conjunt d’elles.

La importància d’aquesta sentència, sobre la qual cap recurs davant el Tribunal Suprem, radica en el fet que era l’únic dels contenciós-administratius que existia en els tribunals demanant la nul·litat del Pla General.

Una segona sentència
A aquesta decisió judicial s’uneix ara un altre, en aquest cas referit al recurs d’una empresa que tenen en propietat una sèrie de finques al Grau i que reclamava que les parcel·les, que apareixen en el Pla General classificades com a sòl no urbanitzable comú, passaren a tindre la consideració jurídica de solar en considerar que havien de classificar-se com a sòl urbà per tindre ja serveis urbanístics.

El TSJ, després de rebre les al·legacions de l’Advocacia General de la Generalitat, també ha considerat en aquest cas que la planificació desenvolupada en aquesta zona és correcta en constatar, entre altres qüestions, que la parcel·la d’actuacions, encara disposant dels serveis urbanístics als quals al·ludeix, no s’hi haja inserida en la malla urbana.