El TSJCV torna a avalar el Pla General de Castelló impulsat pel PSPV en rebutjar un recurs de l’Ajuntament de Borriol pels límits dels dos municipis

● La sentència considera que la planificació urbanística es va desenvolupar seguint l’obligació legal de basar-se en la cartografia oficial de l’Institut Cartogràfic Valencià per a delimitar el terme municipal de Castelló de la Plana

El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha tornat a recolzar el Pla General de Castelló impulsat pels governs de progrés del Pacte del Grau i de l’Acord de Fadrell amb una nova sentència “que ratifica el treball tècnic i polític per a dissenyar una ciutat atractiva per a les inversions i amb un desenvolupament sostenible”, assenyala José Luis López, portaveu adjunt del Grup Municipal Socialista a l’Ajuntament de Castelló i responsable de l’àrea d’Urbanisme en la tramitació del pla, qui ha recordat que “es confirma tot el que defensàvem des del govern de progrés enfront de la demagògia del PP”

La sentència se centra en un recurs contenciós administratiu presentat en el seu moment per l’Ajuntament de Borriol, des d’on es va impugnar la delimitació tots dos termes municipals recollida en el nou Pla General de Castelló. El recurs es va plantejar contra l’acord de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Castelló del 17 de desembre de 2021, que va comportar l’aprovació definitiva del Pla General Estructural de Castelló, tal com va quedar publicat en el Butlletí Oficial de la Província (BOP) de 23 de desembre de 2021. La sentència deixa clar que la planificació urbanística “es va ajustar a l’obligació imposada en l’article 33.2 de la Llei 2/2020, en basar-se en la cartografia oficial de l’Institut Cartogràfic Valencià per a delimitar el terme municipal de Castelló de la Plana”.

En el tràmit d’al·legacions al Pla General Estructural l’Ajuntament de Borriol ja va posar de manifest les discrepàncies en la delimitació dels termes, adjuntat per a això una proposta d’alteració del límit. Aquesta al·legació va ser desestimada per la Comissió Territorial d’Urbanisme, en l’acord del 17 de desembre de 2021, en considerar, entre altres qüestions, que “el procediment d’aprovació d’un planejament urbanístic no és el llit adequat per a solucionar discrepàncies en la delimitació de termes municipals”, assenyalant en aquest sentit que “en l’elaboració d’un planejament urbanístic cal utilitzar la cartografia oficial”. Les pugnes d’ajuntaments en qüestions de límits de municipis, tal com es recorda en la sentència, “han de ser resoltes a través dels procediments de partió previstos en la legislació de règim local”.

Encara que l’Ajuntament de Borriol, en la seua demanda, havia sol·licitat l’anul·lació íntegrament del “acte aprovatori del pla”, ja s’havia advertit des del TSJ que l’estimació del recurs contenciós administratiu tan sols comportaria, si és el cas, l’anul·lació parcial en el relatiu únicament a aquelles determinacions impugnades”, alguna cosa que al final tampoc tindrà incidència en rebutjar-se el citat recurs.

Més sentències
Aquesta sentència se suma a altres dues ja conegudes fa uns dies també del TSJ, una d’elles gran envergadura perquè era l’únic recurs en el qual es demanava la nul·litat total del Pla General. Aquesta decisió judicial clau és el que comporta el rebuig del recurs contenciós administratiu presentat en el seu moment per l’Associació de Veïns Sant Joan del Riu Sec.

L’associació veïnal, vinculada a la zona de Crèmor, havia plantejat una desena de qüestions, reclamant per exemple la nul·litat de l’acord de la Comissió Territorial d’Urbanisme en considerar que hi havia tècnics presents que havien d’haver-se abstingut, així com que no havia fet eixa reunió de manera presencial, sinó telemàtica.

A més, en el recurs es denunciava la presumpta caducitat de diferents consultes prèvies, la pèrdua de vigència del document d’avaluació ambiental, l’omissió d’un possible informe de demanda d’habitatges protegits, l’absència d’un informe que acreditara la suficiència física del subministrament d’aigua o un preceptiu estudi d’impacte en la Família, Infància i Adolescència.

Al costat d’això, l’Associació de Veïns Sant Joan del Riu Sec també exigia que el sector denominat 6 o Crèmor d’aquest nou Pla General tinguera la consideració de sòl urbà amb caràcter general. Malgrat totes aquestes reclamacions, i després d’analitzar les al·legacions presentades per l’Advocacia de la Generalitat, a les quals es va subscriure en el seu moment l’Ajuntament de Castelló, el TSJ rebutja tot el conjunt d’elles. La importància d’aquesta sentència, sobre la qual cap recurs davant el Tribunal Suprem, radica en el fet que era l’únic dels contenciós-administratius que existia en els tribunals demanant la nul·litat del Pla General.

A aquesta decisió judicial es va unir també un altre, en aquest cas referit al recurs d’una empresa que tenen en propietat una sèrie de finques al Grau i que reclamava que les parcel·les, que apareixen en el Pla General classificades com a sòl no urbanitzable comú, passaren a tindre la consideració jurídica de solar en considerar que havien de classificar-se com a sòl urbà per tindre ja serveis urbanístics. El TSJ, després de rebre les al·legacions de l’Advocacia General de la Generalitat, també ha considerat en aquest cas que la planificació desenvolupada en aquesta zona és correcta en constatar, entre altres qüestions, que la parcel·la d’actuacions, encara disposant dels serveis urbanístics als quals al·ludeix, no s’hi haja inserida en la malla urbana.