El PSPV s’adhereix al manifest del Ribalta per a exigir a Carrasco que complisca les lleis de Memòria i no retorne el monument franquista al parc

● Simó: “El PP i Vox ens trobaran de front davant qualsevol intent de trepitjar els drets de les víctimes de la dictadura”

El PSPV de Castelló s’ha adherit al manifest signat per un total de 21 col·lectius de la ciutat amb la finalitat de recolzar el recurs presentat contra la sentència que anul·la la retirada de la Creu dels Caiguts del parc Ribalta. “Begoña Carrasco hauria d’escoltar el que ja és un clam de la societat civil i respectar les lleis de Memòria que han portat reparació i dignitat a les famílies castellonenques que van patir la repressió franquista”, assenyala el secretari general del PSPV local, Rafa Simó, qui recorda que “el PP i Vox ens trobaran de front davant qualsevol intent de trepitjar els drets de les víctimes de la dictadura”.

El líder dels socialistes en la capital de la Plana valora el manifest com “un exemple de mobilització ciutadana, que uneix a col·lectius laics i cristians, demostrant una vegada més que la retirada del monument franquista promoguda pels governs progressistes va ser un exercici democràtic i absolutament respectuós amb la llibertat religiosa”.

Simó recorda, així mateix, que “els grans avanços en qualitat democràtica han vingut sempre de la mà del Partit Socialista, des de les lleis de Memòria estatal i autonòmica fins a l’aplicació carrer a carrer i barri a barri de les mesures de reconeixement i reparació del mal de les víctimes”.

“En els últims anys hem fet passos històrics en aquesta ciutat en termes democràtics, Castelló no és eixa ciutat en blanc i negre que alguns s’obstinen a recuperar, és una ciutat avançada i progressista que no tolerarà l’emblanquiment de la dictadura camuflat d’una falsa concòrdia”, adverteix el líder socialista.

Història del monument
El manifest, signat per partits polítics, sindicats, associacions culturals, feministes i religioses, exposa el recorregut històric del monument. Així, explica que “va ser impulsat en 1940 per l’Ajuntament de Castelló -no per l’Església Catòlica- aprovant i subvencionant l’Ajuntament la seua construcció després de demanar instruccions al Ministeri de la Governació, en un temps en què en el riu Sec de Castelló s’estava afusellant”. Recorda, a més, que “la inauguració del monument es va realitzar el 29 d’octubre de 1944 en un acte polític i d’exaltació patriòtica presidit pel governador civil i Cap Provincial del Moviment amb una ofrena de corones i flors en commemoració de l’XI aniversari de la creació de la Falange”. A partir de llavors, assenyala el document, “el monument, obert en un ampli carrer i plaça, serà un espai ideal per a acollir actes d’exaltació de la dictadura, aniversaris de la Falange, i actes d’ultradreta durant els primers anys de la democràcia, que encara recorden generacions de castellonencs”.

Així mateix, els col·lectius signants assenyalen en el manifest que “parlar de persecució religiosa per a demanar la retirada d’un monument, que per a l’Església Catòlica mai va ser lloc sagrat o de culte i que identifica la religió catòlica amb el feixisme i la violència, és una manipulació política que instrumentalitza la religió per part de grups socials, polítics i persones que defensen i justifiquen el franquisme”. A més, expliquen, “aquest monument franquista plantejava una greu incoherència simbòlica i, per a algunes sensibilitats religioses, era ofensiu per als autèntics significats de la creu cristiana”.

Signants del manifest
El manifest ha sigut impulsat per un total de 21 col·lectius. A més del PSPV, el text ha sigut signat per Compromís, Podemos, Esquerra Unida, CCOO, UGT, Intersindical de Castelló, CGT, Amics del Ribalta, Col·lectius per la Llengua i la Cultura de Castelló, Castelló Laica, Iaioflautes, Comunitats Cristianes de València, Grup Cristià del dissabte, Xarxa Cristiana, Acció Cultural, Adona’t, Associació Josep Climent, Amnistia Internacional, Grup per la Revolta de la Memòria Històrica de Castelló i Associació de Víctimes de la Repressió del Franquisme.