El PSPV defineix els dos anys de govern de Begoña Carrasco com “una agència d’espectacles i saraus” que aposta per “l’odi i els insults”

• Patricia Puerta, portaveu del Grup Municipal Socialista, destaca l’incompliment del pacte PPVox “perquè dels 90 punts que arreplegava l’acord del Govern de la Vergonya només han executat 19, dels quals 9 eren ja herència de l’anterior govern progressista de l’Acord de Fadrell”

• Rafa Simó, secretari general del PSPV, defensa el treball de fiscalització i la “alternativa” en la qual està treballant el Partit Socialista i assegura que PP i Vox “estan només preocupats a veure qui flama més l’atenció, uns amb els seus discursos d’odi i altres, amb fotos i reels”

• José Luis López, portaveu adjunt del Grup Municipal Socialista, lamenta que Castelló “tinga una alcaldessa que ha permés i permet que la mentida, el racisme i l’homofòbia formen part del dia a dia del govern municipal que presideix”

• José Luis Lórenz, diputat autonòmic, recalca que Castelló, en qüestions de serveis socials, educació, sanitat i habitatge, “està pitjor que fa dos anys perquè, a més, Begoña Carrasco no reivindica res a Carlos Mazón”.

Dos anys de govern de Begoña Carrasco marcats per la radicalització, el ‘postureo’, els discursos d’odi, els nyaps i el desmantellament de l’Estat del Benestar a Castelló. Aquesta és la radiografia de la gestió del Partit Popular i Vox al capdavant de l’ajuntament, “que han aconseguit convertir la ciutat en contínua xafogor nacional”, assenyala Patricia Puerta, portaveu del Grup Municipal Socialista, declaracions realitzades en el balanç de l’equador de mandat al costat del portaveu adjunt, José Luis López; el secretari general del PSPV de Castelló i diputat autonòmic, Rafa Simó, i el també representant socialista en Les Corts José Luis Lórenz.

En la seua intervenció, Patricia Puerta ha assenyalat que “el Govern del no-res del qual parlem fa un any s’ha convertit en el Govern de la Vergonya”, fins al punt de convertir “una ciutat solidària, sostenible i moderna en una ciutat radical”. Això s’ha traduït en un clar incompliment del pacte de la dreta i la ultradreta, “perquè dels 90 punts que arreplegava només han executat 19, i això tenint en compte que 9 d’ells eren herència dels desenvolupats per l’Acord de Fadrell”.

La llista d’incompliments “és llarga”, com la “inexistent promoció de l’habitatge públic amb lloguers assequibles per a la gent jove”, o el famós pla estratègic de neteja “que només sembla existir en la plaça Major i limítrofs, perquè només basta passejar-se pels barris per a veure que estan absolutament abandonats”. En aquesta línia, Patricia Puerta ha incidit en l’artificial baixada d’impostos a la ciutadania, “perquè ja veuran els veïns i veïnes el que hauran de pagar de taxa pel ‘Basurazo de Carrasco’: fins a 200 euros”.

Altres anuncis “que s’han quedat en res” són l’erradicació de les plagues de mosquits, rates i paneroles, la irreal policia de barri, la regularització dels habitatges de la Marjaleria o la infermera escolar. Enfront d’això, “molts nyaps en la gestió, com tots hem pogut veure amb les campanyes comercials del Dia de la Sogra i de Sant Valentí, o el fiasco de les primeres ajudes als comerços afectats per les obres de la Zona de Baixes Emissions”.

Per a Patricia Puerta, “en una cosa si que ha complit Carrasco, que és el situar-nos en el mapa nacional, però el de la vergonya”. El cas més cridaner és del regidor de Mobilitat, Cristian Ramírez, “perquè és inconcebible que continue cobrant 62.000 euros a l’any pese a l’escàndol de 170 multes que va acumular en zona blava, de les quals 105 mai es van arribar a pagar”, o que “tinguem una regidora al Grau, Ester Giner, que ens costa, al costat dels seus assessors 110.000 euros a l’any, més diners del pressupost que ha de gestionar”.

Enfront d’això, el PSPV “ha fet un continu treball de fiscalització per a posar en valor el nostre model de ciutat”. En aquest sentit, des del Grup Municipal Socialista s’han presentat en aquests dos anys 96 iniciatives plenàries, 125 precs i preguntes plenàries, 1.160 precs les comissions municipals, 65 esmenes als pressupostos de 2024 i 76 als comptes municipals de 2025. I al costat d’això, reunions amb entitats veïnals i cíviques de tota índole “per a defensar els interessos de les i els castellonencs”.

“Un 10 a Carrasco en saraus, espectacles i màrqueting”
Rafa Simó, amb ironia, ha assenyalat que “no suspendrem al PP en tot, perquè Begoña Carrasco es mereix un 10 en saraus, espectacles i màrqueting”. El secretari general del PSPV a Castelló, en aquesta línia, ha destacat que el govern municipal de Castelló, en aquests dos anys, “més que un govern que soluciona problemes s’ha convertit en una agència d’espectacles”.

Al seu judici, PP i Vox “estan mes preocupat a veure qui flama més l’atenció: una part d’ells en discursos d’odi i una altra, en fotos i ‘reels’”. Enfront d’ells, en qualsevol cas, “estarà el Partit Socialista, que no es quedarà callat i que està construint una alternativa”.

En aquest balanç de dos anys, “Castelló està pitjor que en 2023, perquè estan més preocupats del ‘postureo’ que de solucionar problemes, i perquè són ostatges d’un Carlos Mazón que des de fa 7 mesos no aporta res positiu a la Comunitat Valenciana i a Castelló”. Enfront d’això, “i a pesar que el Partit Popular pressiona als col·lectius perquè no es facen fotos amb nosaltres, continuarem escoltant la ciutadania i a construir una alternativa”.

Silenci davant els insults
Per part seua, el portaveu adjunt del Grup Municipal Socialista, José Luis López, ha lamentat que al capdavant de l’Ajuntament de Castelló hi haja una alcaldessa, Begoña Carrasco, “que ha permés i permet que la mentida i els discurs d’odi insults formen part del dia a dia de l’ajuntament”.

Exemples hi ha molts, “com la intervenció en el ple d’un membre del govern municipal comparant el dret de la dona a interrompre el seu embaràs amb l’Holocaust, tot amb el silenci de Carrasco”. O el “atac continuat a la cooperació al desenvolupament, eliminant qualsevol ajuda a la població palestina i negant fins i tot el genocidi en Palestina per part d’Israel”.

López ha subratllat a més l’habitual discurs del regidor de Seguretat de Begoña Carrasco, Antonio Ortolá, vinculant sempre immigració amb delinqüència que, a més de no ser cert, és racista”. O que el regidor de Família, Alberto Vidal, es mofe de la lluita dels col·lectius LGTBI, a més de les paraules de l’edil de Turisme, Arantxa Miralles, “afirmant que no existeix un canvi climàtic sinó sol temps canviant”.

Amb tot aquest panorama de fons, “el problema no són només els comentaris que s’aboquen, sinó el silenci còmplice de Begoña Carrasco, que per a maquillar la seua imatge es limita a convocar, per exemple, el Dia de l’Orgull sense anar de bracet dels col·lectius, un acte que no és una festa, com diu Carrasco, sinó una reivindicació”.

Carrasco abandona l’educació i la sanitat
Finalment, José Luis Lórenz, diputat autonòmic del PSPV, ha recalcat que Castelló, en qüestions de serveis socials, educació, sanitat i habitatge, “està pitjor que fa dos anys perquè tenim una alcaldessa que, a més, no reivindica a Mazón”.

A la ciutat sí que hi ha dos nous col·legis que estan a punt d’obrir les seues portes, el Mestre Canós i el Sebastián Elcano , “però que ningú oblide, per moltes fotos que es faça Carrasco, que han sigut possibles gràcies als governs de progrés liderats pel PSPV”. Lorenz, a més, ha recordat que l’Acord de Fadrell “va deixar preparades cinc memòries de col·legis que estan en situació lamentable -Antoni Armelles, Bisbe Climent, Cervantes, Sant Agustí i Carles Selma- però Carrasco els ha deixats de costat”. I com el temps passa, “ja hi ha dos centres que necessiten també intervencions, com el Jaume I i el Soler i Godes”. A més, “per molt que prometen no hi ha ni hi haurà res amb l’IES Crèmor i el nou conservatori”.

En temes de sanitat, “les llistes d’espera en intervencions quirúrgiques a l’Hospital Provincial s’han incrementat un 8% i en el General en un 82%, la pitjor dada de tota la Comunitat Valenciana”. Els problemes creixen a més en serveis socials, “perquè s’està privatitzant l’atenció els nostres majors”, igual que en habitatge per a les famílies necessitades i la joventut, “perquè el preu de la VPO s’ha incrementat fins als 2.400 euros per metre quadrat, una àrea on l’única preocupació del PP és l’especulació”.