PSPV, Compromís, el Grup per la Recerca i UGT reten homenatge a les víctimes del franquisme a Castelló en un acte conjunt per la Memòria, la Dignitat i la Justícia

• L’acte denuncia que la llei de “falsa concòrdia” de Mazón “obri les ferides que el moviment memorialista havia començat a curar”.

Sota el lema “Memòria, Dignitat i Justícia”, PSPV, Compromís, el Grup per la Recerca de la Memòria Històrica i UGT s’han reunit hui en el cementeri de Castelló per a celebrar el tradicional acte d’homenatge a les víctimes de la repressió franquista. La convocatòria conjunta ha servit per a reafirmar el compromís amb la democràcia i la memòria com a acte de justícia. La trobada ha començat amb un homenatge enfront del monòlit en record de les víctimes, situat en l’entrada del cementeri, al costat del Riu Sec. Posteriorment, ha tingut lloc un acte de record i homenatge en el cementeri civil, amb parlaments de representants de les diferents organitzacions convocants.

Així, el secretari general del PSPV-PSOE de Castelló, Rafa Simó, ha posat en valor la naturalesa unitària de la convocatòria: “Vull destacar que, per primera vegada, diferents sensibilitats que apostem per les polítiques memorialistes hàgem sigut capaces de convocar aquest acte conjuntament, fruit del diàleg i la generositat mútua, per damunt de la diferència”. En aquest sentit, Simó ha afirmat que “no és temps de matisos, ni quan parlem de memòria, ni quan parlem de democràcia”. “És moment de conviccions i d’estar junts, de saber de quin costat de la història volem estar, és moment de menys soroll i més objectius comuns”, ha assenyalat el també diputat autonòmic socialista.

Simó ha recordat que els avanços en matèria de memòria són fruit d’una “construcció col·lectiva”, tant social, amb el treball d’associacions memorialistes com el Grup per la Recerca, com a institucional, amb les lleis impulsades pels governs de Zapatero, Puig i Sánchez, “que van fer de la memòria una política d’Estat”. Enfront d’aquests avanços, Simó ha denunciat la llei de “falsa concòrdia” del president Mazón. “Una llei que busca derrocar d’un colp la dignitat construïda amb molt d’esforç durant molts anys, obrint de nou les ferides que els moviments memorialistes havien començat a curar”, defensa.

“Diuen que tot ja estava reparat i que parlar de memòria divideix, però obliden que només es va reparar als orgullosos vencedors”, critica Simó, qui recorda que “encara tenen la desvergonya de parlar de ‘consciència i honor’ per a voler alçar monuments al Ribalta, quan no hi ha honor possible en l’exaltació del franquisme”.

Per part seua, la diputada autonòmica de Compromís, Verònica Ruiz, ha afirmat que “un dia com el d’avui en què rem homenatge als nostres difunts, és també un dia molt important on poder retre homenatge també als que van perdre la vida defensant els valors de la llibertat i de la democràcia.”

“I enguany a més a més, ho fem en un context molt especial”, ha afegit.

“En primer lloc, anem a retre homenatge a les persones que van afusellar a les faldes del riu sec, precisament en un espai que ja no és una fosa comuna, gràcies al treball de l’anterior govern municipal de Castelló. I en segon lloc, també és important, este acte de memòria democràtica, perquè és important reivindicar els valors de la igualtat i de la memòria en un moment en què estem vivint un retrocés democràtic sense precedents”, ha assenyalat.

Ruiz ha adverit que “tenim unes dretes, tant al govern municipal com a la nostra autonomia, que estan atacant constantment la nostra història, que estan atacant constantment la nostra llengua i que estan fent trontollar els pilars bàsics de una democràcia sana”.

Exhumacions en el cementeri
Així mateix, des del Grup per la Recerca de la Memòria Històrica, ha intervingut Iván Torres, net d’una víctima del franquisme, qui ha recordat que “gràcies al testimoniatge de les famílies i als estudis realitzats pel nostre grup hem pogut identificar i localitzar a les 970 víctimes de la repressió franquista enterrades en aquest cementeri, des de l’any 2018, i hem impulsat diferents campanyes d’exhumacions iniciades, primer, amb l’ajuntament de Castelló i, a partir de 2020, amb la Diputació i la Generalitat”.

“L’acte d’enguany té una transcendència especial perquè podem anunciar la finalització de les exhumacions en aquest espai, encara que no tinguem encara els resultats genètics de totes les víctimes, sí que tenim la suficient informació per a poder-los identificar i col·locar en els columbaris construïts”, ha assenyalat Torres.