Una nova sentència del TSJCV ratifica el Pla General de Castelló impulsat pel PSPV en rebutjar un recurs de propietaris de sòl en l’avinguda del Port

● La decisió judicial rebutja la pretensió dels amos de les parcel·les on se situa una gasolinera amb túnel de rentada al Grau perquè el terreny es considerara sòl urbà

El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) suma una nova sentència que avala el Pla General de Castelló impulsat pels governs de progrés liderats pel Partit Socialista, decisió judicial que segueix la línia d’anteriors resolucions del TSJCV i que suposa “un continu recolzament al treball tècnic i polítics que vam posar en marxa per a dissenyar la ciutat del futur”.

José Luis López, portaveu adjunt del Grup Municipal Socialista a l’Ajuntament de Castelló i responsable de l’àrea d’Urbanisme en la tramitació del Pla General, assenyala que, “enfront de la demagògia i mentides del Partit Popular, que va ser capaç de votar en contra del pla malgrat ser el gran responsable del fiasco urbanístic de Castelló en els seus anys de govern, ara veiem que el nostre projecte de ciutat compta també amb l’aval dels tribunals”.

La nova sentència se centra en la demanda presentada pels propietaris de les dues parcel·les de l’avinguda del Port en la qual se situa una estació gasolinera amb botiga i túnel de rentada, que en el Pla General aprovat per la Comissió Territorial d’Urbanisme el 17 de desembre de 2021 estaven classificades com a sòl no urbanitzable comú. Els demandants, segons arreplega el TSJCV, consideraven que les citades parcel·les ja ostentaven els serveis urbanístics per a tindre condició jurídica de solar -accés rodat per via pavimentada, enllumenat públic, proveïment d’aigua potable, subministrament d’energia elèctrica i clavegueram-, per la qual cosa havien d’estar integrats en la ‘malla urbana’ i, per consegüent, quedar classificat com a sòl urbà.

Enfront d’això, l’Advocacia de la Generalitat va emetre un informe per a oposar-se a la demanda, al qual es va adherir l’Ajuntament de Castelló. Sobre aquest tema, va invocar a la doctrina del Tribunal Suprem relativa a la classificació del sòl urbà i el seu caràcter reglat i va assenyalar que “perquè el pla haja de classificar com a urbana una parcel·la no n’hi ha prou que aquesta compte aïlladament amb tots els serveis urbanístics, sinó que és necessari que la parcel·la en qüestió estiga inserida o enclavada en la malla o trama urbana de la ciutat”.

En aquest sentit, des de l’Advocacia de la Generalitat s’assenyalava que la parcel·la on se situa la gasolinera “no està inserida o enclavada en la malla o trama urbana de la ciutat”. I que l’accés rodat “es produeix a través de la via de comunicació que uneix el centre urbà de Castelló de la Plana i el nucli del Grau, per la qual cosa tampoc es compleix el requisit d’accés rodat a l’efecte de la consideració de solar, segons el que s’estableix en l’article 186.1.2.a del TRLOUP”.

Amb això, conclou que, “quan s’autoritza la construcció d’una gasolinera en una via de comunicació (i amb més motiu si en l’estació de servei s’inclou una botiga amb els seus lavabos), la instal·lació, encara que estiga situada en sòl no urbanitzable, ha de dotar-se dels serveis de llum i de subministrament i evacuació d’aigües. L’accés rodat des de la via de comunicació és consubstancial a tota estació de subministrament de carburant per a vehicles. Però pel fet que haja de dotar-se d’eixos serveis per a la seua posada en funcionament no es deriva que, en la següent revisió del Pla urbanístic, la parcel·la haja de ser classificada com a sòl urbà”.

Amb aquests arguments de fons, els magistrats de la sala contenciosa administrativa del TSJCV ratifiquen el relat de l’Advocacia de la Generalitat i constaten que “la parcel·la d’actuacions, fins i tot disposant dels serveis urbanístics que arreplega el dictamen pericial de part, no s’hi haja inserida en la malla urbana, per la qual cosa no pot considerar-se sòl urbà en els termes dels articles 25.2.b) i 28.3 del TRLOTUP”.

Altres sentències
Aquesta sentència se suma a unes altres que han anat donant la raó a la gestió del PSPV. En el tràmit d’al·legacions al Pla General Estructural de Castelló l’Ajuntament de Borriol ja va posar de manifest les discrepàncies en la delimitació dels termes, adjuntat per a això una proposta d’alteració del límit. El TSJCV va resoldre en aquest sentit que la planificació urbanística “es va ajustar a l’obligació imposada en l’article 33.2 de la Llei 2/2020, en basar-se en la cartografia oficial de l’Institut Cartogràfic Valencià per a delimitar el terme municipal de Castelló de la Plana”.

A aquesta es van sumar anteriorment dos més, una d’elles gran envergadura perquè era l’únic recurs en el qual es demanava la nul·litat total del Pla General. Aquesta decisió judicial clau és el que comportava el rebuig del recurs contenciós administratiu presentat en el seu moment per l’Associació de Veïns Sant Joan del Riu Sec.

L’associació veïnal, vinculada a la zona de Crèmor, havia plantejat una desena de qüestions, reclamant per exemple la nul·litat de l’acord de la Comissió Territorial d’Urbanisme en considerar que hi havia tècnics presents que havien d’haver-se abstingut, així com que no havia fet eixa reunió de manera presencial, sinó telemàtica.

A més, en el recurs es denunciava la presumpta caducitat de diferents consultes prèvies, la pèrdua de vigència del document d’avaluació ambiental, l’omissió d’un possible informe de demanda d’habitatges protegits, l’absència d’un informe que acreditara la suficiència física del subministrament d’aigua o un preceptiu estudi d’impacte en la Família, Infància i Adolescència.

Al costat d’això, l’Associació de Veïns Sant Joan del Riu Sec també exigia que el sector denominat 6 o Crèmor d’aquest nou Pla General tinguera la consideració de sòl urbà amb caràcter general. Malgrat totes aquestes reclamacions, i després d’analitzar les al·legacions presentades per l’Advocacia de la Generalitat, a les quals es va subscriure en el seu moment l’Ajuntament de Castelló, el TSJ rebutja tot el conjunt d’elles. La importància d’aquesta sentència, sobre la qual cap recurs davant el Tribunal Suprem, radica en el fet que era l’únic dels contenciós-administratius que existia en els tribunals demanant la nul·litat del Pla General.

A aquesta decisió judicial es va unir també un altre, en aquest cas referit al recurs d’una empresa que tenen en propietat una sèrie de finques al Grau i que reclamava que les parcel·les, que apareixen en el Pla General classificades com a sòl no urbanitzable comú, passaren a tindre la consideració jurídica de solar en considerar que havien de classificar-se com a sòl urbà per tindre ja serveis urbanístics. El TSJ, després de rebre les al·legacions de l’Advocacia General de la Generalitat, també ha considerat en aquest cas que la planificació desenvolupada en aquesta zona és correcta en constatar, entre altres qüestions, que la parcel·la d’actuacions, encara disposant dels serveis urbanístics als quals al·ludeix, no s’hi haja inserida en la malla urbana.